Enrique Vila-Matas torna a bordejar els gèneres literaris, aquest cop per explicar-nos la seva participació como a escriptor resident a la Documenta 13, festival d’art contemporani celebrat a la ciutat alemanya de Kassel. El to proper i lúcid de l’autor ens aproxima a l’estat actual de l’art d’avantguarda (i a l’art en si), alhora que incita a la reflexió sobre l’enfoc amb el què analitzem la realitat, sobretot en temps de crisi.
Seix Barral ens porta la nova i divertida novel·la d’una de les veus més importants i transgressores de les lletres europees contemporànies. Kassel no invita a la lógica és una novel·la que relata l’experiència d’un escriptor que, per exigències de l’organització de la Documenta, ha d’escriure a la taula d’un restaurant xinès de les afores de Kassel, sota la mirada dels clients i empleats que allà hi siguin. No obstant això, també és una crònica novel·lada sobre tot el què aquest escriptor, Enrique Vila-Matas, experimenta a aquell espai, on l’art més avançat (o estancat, com alguns el qualifiquen) s’instal·la per tota la ciutat, oferint multitud de sensacions efímeres, però amb un efecte revulsiu incommensurable.
La novel·la comença amb la invitació que Vila-Matas rep per formar part de la Documenta. Aquest pas protocol·lari, però, adquireix caire cinematogràfic gràcies a la utilització del recurs del mcguffin, una excusa atractiva que atreu l’atenció de l’espectador/lector, però que mai no s’arriba a desenvolupar. De la mateixa manera que Robert Aldirch ens va mantenir pendents d’una “caixa amb llum” a El beso mortal (Kiss me Deadly, 1955), –recurs rescatat per Quentin Tarantino amb la maleta de Marcellus Wallace a Pulp Fiction–, Vila-Matas accepta anar a la Documenta fruit d’un divertit mcguffin, alhora que ens manté pendents d’aquella excusa durant el seu recorregut pel circuit artístic instal·lat a la ciutat. El descobriment d’obres immaterials com la repentina corrent d’aire de l’artista Ryan Gadner o Study for Strings, una mena d’instal·lació a l’andana on els jueus esperaven el tren a Auschwitz, provoquen en Vila-Matas idees substancioses que omplen les pàgines del llibre.
“Kassel no invita a la lógica” és un passeig per un dels festivals artístics més importants del món, alhora que és un assaig sobre l’essència de l’art contemporani i un relat de ficció que ens atrapa i ens endinsa en la trama. Com molt bé afirma Vila-Matas al text “… Se escribe para atar al lector, para adueñarse de él, para seducirlo, para subyugarlo, para entrar en el espíritu de otro y quedarse allí, para conmocionarlo, para conquistarlo…”. Aquesta declaració d’intencions es podria aplicar a qualsevol obra artística, de la mateixa manera que l’obra de Vila-Matas es podria classificar com l’obra d’art avantguardista pòstuma de la Documenta 13. Pòstuma per haver sortit publicada any i mig després de la celebració del festival, i avantguardista pels camins literaris que explora, pels gèneres que entrellaça, per suposar un avanç dins la seva disciplina artística.